[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

Ut les fonts 2017 (Xerta), una cursa de 3 etapes, divendres nit 23 km 350+, dissabte matí 70 km 4000+ i diumenge 27 km 1700+.
El nostre company Pedala en Carles Bartrina, va fer podi en quedar 2n de la general amb un temps total de 14:03 hores.  Us deixem amb una crònica que ens ha fet arribar ell mateix. Molt bona feina Pedala!

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row bk_type=”boxed_look” margin_type=”unmargined” parallax=”Yes” align=”Left”][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

Divendres a les 21 comença la cursa. Tothom em diu: “tranquil, no apretis que dissabte ho pagaràs“. I així ho vaig fer. 23 km a ritme còmode amb un temps de 1.46′ en setena posició i amb no gaire cansament. La cosa pintava bé però…. Dissabte ja va començar malament. Tota la nit sense dormir, aixecar-se a les 4 per menjar, nervis i no hi ha manera d’agafar el son.

[/vc_column_text][prkwp_spacer size=”10″][vc_column_text]

Doncs res, a les 6 sortida de l’etapa reina. 70 km per davant i si vols guanyar l’ultra, és el dia que has de donar tot!. Això pensava. “Arranco” amb l’Emili, i de seguida ens fiquem al lío. Comencem a apretar i ens diuen que anem 4t i 5è de l’ultra. Jo pensava: “tres que deuen fer la cursa de 70 km. i nosaltres fem les tres”.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row bk_type=”boxed_look” margin_type=”unmargined” parallax=”Yes” align=”Left”][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

Segon control. Preguntem i portem tres de l’ultra, un de la marató que va líder i dos de la trail de 70. No pot ser! Però quin ritme porta aquesta gent! Intentem apretar per agafar-los i ja veig que em començo a quedar enrere. No el puc seguir i comença el meu calvari. Entre el quilòmetre 20-40 em volia morir. Pensava: “al 40 plego, juro que plego!!!”.

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”1653″ img_link_large=”yes” img_link_target=”_self” img_size=”full”][/vc_column][/vc_row][vc_row bk_type=”boxed_look” margin_type=”unmargined” parallax=”Yes” align=”Left”][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

Doncs bé, arribo al 40 i em torno a trobar l’Emili que ja sortia i parlant amb un amic em diu que ara ve el tram nou, el camí ample, que és una pujada llarga i dura que es fa caminant.  Collons!!! El que a mi m’agrada… Doncs intento seguir i ja plego al km 55. Total allí també hi ha escapatòria. Són les 11 del matí i què faré si ara plego?

[/vc_column_text][prkwp_spacer size=”10″][vc_column_text]

Començo a pujar i… Per fi gaudeixo de la cursa! Una pujada brutal, un canal tot de pedres que no s’acaba mai… Una passada! Espectacular! Després tot baixada fins a Alfara km 55. Allí em diuen: “vas 4t de la general i 2n de l’ultra i el 1r acaba de sortir“. Si això ja ho tinc! Menjo i no perdo gaire temps a veure si tinc sort i puc fer un bon paper encara. A la pujada veig l’Emili a 2-3 minuts davant meu. Encara tinc opcions, però a les ultimes baixades ja veig que la cosa serà imposible: no puc córrer a les baixades… Què em passa? Si és el meu punt fort!?

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row bk_type=”boxed_look” margin_type=”unmargined” parallax=”Yes” align=”Left”][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”1658″ img_link_large=”yes” img_link_target=”_self” img_size=”full”][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

Arribo al km 63 i ja no pregunto res ni gairebé bec aigua. Només vull arribar d’una vegada i descansar. El cos ja no funciona. Massa quilòmetres per començar l’any i tornen els pensaments negatius. Al final em van passar 2 mes de la trail i vaig arribar 6è general 2n de l’ultra. Tot un regal per com havia anat el dia! Ara si, puc descansar i dormir, a la fi!

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

Diumenge arribo amb les piles carregades i amb 14 minuts de avantatja amb el 3r. Serà molt que no els pugui mantenir?! Sortim i les cames funcionen. Vaig tirant i avançant gent que fa la cursa i no l’ultra al costat de l’Emili i tenint controlat al 3r. A la primera pujada forta les cames em diuen que afluixi una mica i decideixo gaudir del día, és igual fer 2n que 3r.
A dalt de la pujada em diuen que els porto a 2 minuts. Collons, doncs sí que tinc opcions! Ara només queda baixar i estic millor que ahir. Apreto les dents i … Fins a meta! Entro a 4-5 minuts  d’ells i acabo 2n de l’UT LES FONTS 2017.
La cursa més dura que he fet mai, no pels quilòmetres ni pel terreny, sinó pel cap.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”1668″ img_link_large=”yes” img_link_target=”_self” img_size=”full”][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_single_image image=”1667″ img_link_large=”yes” img_link_target=”_self” img_size=”full”][/vc_column][/vc_row]