Que tal pedales, lo d’aquest cap de setmana m’ha fet despertar i pensar molt sobre aquest mundillo de les curses, és igual que siguin de Btt, TRIS, DUAT, curses de muntanya, etc…
Veure com proves del Campeonato de ESP, i són dues de seguides, no tenen res a envejar i si a desitjar a qualsevol, en aquest cas, triatló o duatló de muntanya popular de les que es realitzen al voltant de la nostra zona, fa molt que pensar. Ara, pel que fa a mitjans i decoració, per flipar… La presentació només a l’hora de briefing et fa sentir, doncs, en què estàs en una cursa important, amb catxe, amb gent bona, amb molts, moltíssims estrangers, i on tots lluitem per les desitjades places als mundials Xterra de Maui. L’endemà, ja en cursa, et dóna la sensació que estàs en una cursa, i sense que ningú es senti ofés, només és per què ho entengueu, de poble… encreuaments sense senyalitzar on havies d’endevinar la traçada com els indis al seu temps, mirant el terra. Manca de gent que domini del tema i et faci sentir segur dins d’una cursa. La cursa començava a les 14:00 h. Retard de 14 min mínim. Natació anul·lada… a les 12h per recomanacions de la G. Civil. Veieu com anaven caient una darrera l’altra. Penseu que fa 3 setmanes es canvia el lloc que era a l’interior, concretament a Cieza, allà es nadava en un pantà, per anar finalment a la Manga. Ja al briefing ens varen dir que segurament no es nadaria. Personalment, crec que molts dies abans ja ho sabien, ja sigui per les dimensions de la cala, les famoses corrents, no sé…
Per rematar l’assumpte, des del divendres que tenia la panxa bonica, i ja m’enteneu que vull dir. El dissabte, pitjor, amb una fluixera de la que feia temps que no tenia…
Ja en cursa, sortim a córrer i la meva idea es no forçar per què no he corregut mai així i tampoc sabia si acabaria, en aquestes condicions vull dir. 4 km on el 1er km es tot pit amunt per pista. Arribo bastant cansat al T1. Agafo la bici, i veig que tampoc vaig còmode, no pujo de voltes i hem sento molt cansat. Hem perdo 1 cop a mig circuit i a 2 km de final ens perdem altre cop. Hem trobo amb 40 individus amb les bicis a l’esquena dient que per allà no és… Des d’allà es torna per diferents carrers del resort la Manga fins al T2, sense gent als encreuaments i demanant a la gent per on havien passat les bicis. Jo pinxat del davant i molt emprenyat… i destrossat arribo caminant al T2, veig a Sandra i li dic que plego, que així no es pot còrrer, entre el meu estat i la recerca del camí… doncs que ja en tinc prou. Finalment la Sandra hem convenç i faig els 10 km. Res a dir en aquest sector. Dur i bonic però ben senyalitzat, com m’esperava. Al final el 97è de la general, el 14è en M40 i un temps de 3h 25′. La cursa la va guanyar l’actual campió del mon Ruben Ruzafa, seguits de l’Albert Soley i el crac, Xavier Jové tercer. 12è va arrivar el Francesc Jové, 1er en M30 i on, juntament amb s’ha germà els dos tenen la plaça garantida pels mundials Xterra a Maui.